Woody Allen dijo "me interesa el futuro por que es el lugar que voy a pasar el resto de mi vida".
La vida del futuro, el inmediato, nos preocupa a todos en estos tiempos. Y en algunos casos nos preocupa por nosotros y por las personas que vienen detrás, que deberán encontrar su porvenir y tomar las decisiones que a todos nos afectarán.
Hace algunos días encontré una web con los datos más negativos sobre la situación en España. Todos los datos, porcentajes e indicadores a finales del año 2012 eran peores que el año anterior. Pero un dato resultaba llamativo; La pobreza está relacionada con el nivel de formación:el 28,9% de la población que ha alcanzado un nivel educativo equivalente a la educación primaria o inferior, está en riesgo de pobreza. Cuando el grado alcanzado es la educación superior, dicha tasa se sitúa en el 10,0%.
En estos días muchos jóvenes se enfrentan con los exámenes de selectividad, algunos indecisos en sus elecciones, otros fieles a sus vocaciones y todos expectantes por su porvenir. Uno de esos estudiantes es Anna que nos remite este artículo de su revista escolar:
"El futur.
Abandonar
el niu és difícil, i més si t’espera un futur incert. Com a “adults” s’espera
de nosaltres que triem què farem els propers anys de la nostra vida depenent
d’exàmens que hagim fet durant els dos darrers anys i que, a més a més,
escollim uns estudis que ens agradin i a la vegada ofereixin una borsa de
treball considerable. Per no parlar, de que el 40% de la nota d’entrada als
estudis que determinen la nostra vida es decideix durant uns exàmens de tres
dies al mes de juny.
No
és el millor sistema crec jo, però amb una bona base i esforç tot és possible.
A l'escola, s'aprèn a sociabilitzar-se, a fer amics, a manegar situacions estressants i administrar el nostre temps sàviament.
Aquestes són les eines que necessitem per sobreviure al món real. Els alts i
baixos que experimentem mentre estem a l'escola ens modelen com a les persones que
som avui dia. Experimentem triomfs que ens donen la confiança i fracassos que ens
empenten més fort a voler aconseguir l’èxit.
Tot i així, com podem estar segurs que el què triem per
fer a la nostra vida després de l’escola és el que nosaltres volem? Què ens
mou? Quin panorama ens agradaria?
Una vegada em van preguntar a què m’agradaria dedicar-me si els diners no
existíssin, com gaudiria plenament de la meva vida?
Escollir el teu futur en funció només dels diners implica
un malvaratament del teu temps vital. Estaries fent coses que no t’agraden per
seguir amb una vida que consisteixi en fer coses que no t’agraden. Al meu parer, és millor tenir una vida austera plena de coses que t’agrada fer que tenir una
vida amb abundància de diners de manera miserable. És difícil aquest
plantejament, ja que la nostra societat d’avui dia viu absolutament subordinada
al que dicten els informes econòmics.
Davant d’això, intentem canviar. Pensem i coneguem-nos a
nosaltres mateixos. Totes les nostres decisions ens definiran, i els únics
responsables d’aquestes decisions serem nosaltres mateixos. No som un número, ni els
nostres exàmens, ni el que els professors creuen que som ni, en alguns casos,
la nostra compte bancari. Som persones joves que pensen, amateurs en això de
la vida adulta i preparades pel que vingui.
El futur pinta negre, però nosaltres som la generació del
canvi, tenim les ganes i l’actitud suficients i, tot i les adversitats, haurem
de seguir lluitant constància i vèncer.
Un saludo.
