FUTURO

Woody Allen dijo "me interesa el futuro por que es el lugar que voy a pasar el resto de mi vida". 

La vida del futuro, el inmediato, nos preocupa a todos en estos tiempos. Y en algunos casos nos preocupa por nosotros y por las personas que vienen detrás, que deberán encontrar su porvenir y tomar las decisiones que a todos nos afectarán.

Hace algunos días encontré una web con los datos más negativos sobre la situación en España. Todos los datos, porcentajes e indicadores a finales del año 2012 eran peores que el año anterior. Pero un dato resultaba llamativo; La pobreza está relacionada con el nivel de formación:el 28,9% de la población que ha alcanzado un nivel educativo equivalente a la educación primaria o inferior, está en riesgo de pobreza. Cuando el grado alcanzado es la educación superior, dicha tasa se sitúa en el 10,0%.

En estos días muchos jóvenes se enfrentan con los exámenes de selectividad, algunos indecisos en sus elecciones, otros fieles a sus vocaciones y todos expectantes por su porvenir. Uno de esos estudiantes es Anna que nos remite este artículo de su revista escolar: 

"El futur.

Abandonar el niu és difícil, i més si t’espera un futur incert. Com a “adults” s’espera de nosaltres que triem què farem els propers anys de la nostra vida depenent d’exàmens que hagim fet durant els dos darrers anys  i que, a més a més, escollim uns estudis que ens agradin i a la vegada ofereixin una borsa de treball considerable. Per no parlar, de que el 40% de la nota d’entrada als estudis que determinen la nostra vida es decideix durant uns exàmens de tres dies al mes de juny.

No és el millor sistema crec jo, però amb una bona base i esforç tot és possible.

A l'escola, s'aprèn a sociabilitzar-se, a fer amics, a manegar situacions estressants i administrar el nostre temps sàviament. Aquestes són les eines que necessitem per sobreviure al món real. Els alts i baixos que experimentem mentre estem a l'escola ens modelen com a les persones que som avui dia. Experimentem triomfs que ens donen la confiança i fracassos que ens empenten més fort a voler aconseguir l’èxit.

Tot i així, com podem estar segurs que el què triem per fer a la nostra vida després de l’escola és el que nosaltres volem? Què ens mou? Quin panorama ens agradaria?
Una vegada em van preguntar a què m’agradaria dedicar-me si els diners no existíssin, com gaudiria plenament de la meva vida?

Escollir el teu futur en funció només dels diners implica un malvaratament del teu temps vital. Estaries fent coses que no t’agraden per seguir amb una vida que consisteixi en fer coses que no t’agraden. Al meu parer, és millor tenir una vida austera plena de coses que t’agrada fer que tenir una vida amb abundància de diners de manera miserable. És difícil aquest plantejament, ja que la nostra societat d’avui dia viu absolutament subordinada al que dicten els informes econòmics.

Davant d’això, intentem canviar. Pensem i coneguem-nos a nosaltres mateixos. Totes les nostres decisions ens definiran, i els únics responsables d’aquestes decisions serem nosaltres mateixos. No som un número, ni els nostres exàmens, ni el que els professors creuen que som ni, en alguns casos, la nostra compte bancari. Som persones joves que pensen, amateurs en això de la vida adulta i preparades pel que vingui.

El futur pinta negre, però nosaltres som la generació del canvi, tenim les ganes i l’actitud suficients i, tot i les adversitats, haurem de seguir lluitant constància i vèncer. 

Un saludo.